Quasi començant la ruta del Pla de la Casa des de Quatretondeta, al mig de bancals d´oliveres, el camí es bifurca. La carrasca de la tia Sofia és un bon referent per a saber que anem per bon camí. No arriba a considerar-se arbre monumental, puix se li calculen uns 250 anys, però sí arbre singular.
dilluns, 24 de novembre del 2008
EL PLA DE LA CASA
Immediat al cim més alt de la Serrella hi ha un replà farcit de coixí de pastor i prats de gramínies, amb un pouet de neu al bell mig. És difícil de creure, veient la muntanya del Pla de la Casa per ombria o per solana que al capdamunt hi haja un indret tan plàcid entre paretons i pedreres tan esquerps. Des d´ací al cim només resta pujar una petita pedrera.
FONT DE L´ESPINAL
Al mateix peu de les Agulles de la Serrella, entre les pedreres, els pinars i els últims bancals d´ametlers i olivers, la major part d´ells erms, naix aquesta modesta font, remodelada fa uns anys. Ací acaba el camí i comença una preciosa senda que puja pel barranc del Cirerer i ens pot comunicar amb el Pla de la Casa, el cim de la Serrella o el port d´Ares.
L´AMETLER DE LA FONT DE L´ESPINAL
FONT ROJA
Amb el mateix nom que la d´Alcoi, la font Roja ocupa la part més alta del barranc del Cirerer. És la que abasteix el poble de Quatretondeta, i pujant-hi veurem la tuberia que condueix l´aigua. L´indret ha quedat prou desnaturalitzat, per les obres de captació i conducció d´aigua, ha perdut el seu encant, però sempre ens vindrà bé aquest punt d´aigua a poc més de la meitat de la pujada als cims de la Serrella.
AMB VISTES A LA MAR
VALL DE GUADALEST DES DEL COLLAT DE BORRELL
COLLAT DE BORRELL
CIM DEL PLA DE LA CASA 1379 m.
La major altitud de la Serrella i el cim més central de tota la serra és el Pla de la Casa. Malgrat la vista esquerpa i inaccesible que d´ell tenim vist des de la solana, al darrere només cal pujar una petita pedrera per a accedir-hi. El cim, al contrari que altres vèrtexs geodèsics, no es caracteritza pel piló cilindric, sinó per una creu metàl.lica a la que se li ha adherit un petit calaixet de llanda on hom pot signar i deixar constància de la seua visita en un llibret, com ja es fa a la majoria dels cims emblemàtics del País Valencià. A més a més, una senyera quadribarrada oneja junt a la creu.
EL FORAT DE L´ÀFRICA
AGULLES DE LA SERRELLA
Una senda recorre la pedrera immediata a les Agulles, fins arribar a la cova Foradada. La senda d´endinsa per un estret molt dificultós, on la vegetació es fa més frondosa, a l´ombra de les altes penyes i la humitat de l´ombria. Creixen arbres de fulla caduca, com l´auró, el freix i la moixera, arbusts caducifolis com l´espinal, el roser bord o el corner, i fins i tot espècies en perill d´extinció en aquests indrets, molt escasses, com el teix o el grèvol, aquest darrer amb la població més meridional del País Valencià.
dijous, 8 de maig del 2008
PUJADA AL PLA DE LA CASA
CAVA DEL PLA DE LA CASA
BOSQUET DE CIRERERS
PEDRERES
A la Serrella abunden aquestes formacions. Des de les cingleres, els despreniments de roques solsides per movimentes sísmics, esquarterats pel glaç, i esteses a sota, creen superfícies inclinades per les que han anat lliscant les pedres, i per on creixen heures, corners, moixeres, coixins de pastor, i espècies adaptades als roquissars i pedreres.
COVA DE BERNAT
diumenge, 13 d’abril del 2008
CIM DE LA SERRELLA
PRIMAVERA
BARRANC DEL MORO
dissabte, 8 de març del 2008
GORGA
BENASAU I L´ALT
La Serrella comença a formar-se a partir de Benasau, de forma immediata. La seua primera muntanya és l´Alt, amb més de 1160 metres, quasi 500 per damunt de Benasau. Des d´ell baixen barrancs violents, pedreres relliscoses, i penyassegats. Més avall, les vessants abancalades des dels temps dels moros, intentant aprofitar terres primes i pedregoses.
LES AGULLES DE LA SERRELLA
LA FONT DELS DOS XORROS
VISTA DE LA SERRELLA DES DE TOLLOS
ALTURES DE LA SERRELLA
LES AGULLES DES DEL CAMÍ DE FAGECA
SOLANA DE LA SERRELLA
Si l´ombria de la Serrella és coneguda per les Agulles, a la solana trobem espadats verticals per tota la serra, que pareixen inaccesibles. Tot i això, des del port d´Ares ix una pista que, zigzaguejant, arriba al collat de Borrell i acaba en la Font Roja. Des d´allí, per una senda, es pot baixar a Quatretondeta, per altra, es puja al Pla de la Casa, cap a la dreta, i cap a l´esquerra es puja al cim de la Serrella, i seguint crestejant, podem eixir a Benasau.
EL PLA DE LA CASA
PANTÀ DE GUADALEST
Al peu de la solana de les serres Xortà i Serrella, les aigües que baixen des d´aquestes serres i l´Aitana, i la que es bombeja des del riu Algar, s´emmagatzemen. Des de la cua del pantà puja una pista que comunica la vall de Guadalest amb Castells de Serrella, passant prop del Castellet, una torre que dóna el nom a Castells, i que es situa en un punt estratègic que domina ambdues valls, i que fa d´unió entre la Xortà i la Serrella.
FAMORCA
Amb poc més de 60 habitants, Famorca és un dels pobles més petits d´aquestes comarques, i el més apropat a la Mallada del Llop. Des de Famorca hi puja una empinada senda, que passarà per la font de l´Om i un pou de neu abans d´arribar al cim. No la perdrem perque va passant per diverses casetes de conducció d´aigua.
LA MALLADA DEL LLOP
Subscriure's a:
Missatges (Atom)